English (UK)SpanishESFrenchfr-FR

S&N assessors

Mà dura amb els estrangers?

Ràtio:  / 0
DolentBo 

Matin Niemoeller (i no pas Bertol Brecht) és el verdader autor d'aquell proverbi que començava recordant "Primer vingueren a buscar els comunistes, i jo no vaig parlar perquè no era comunista..." i que acabava lamentant "després vingueren a buscar-me a mi.... però llavors ja no quedava ningú que parlés per mi". Aquesta cita ha sigut emprada motles vegades des de llavors i pot semblar molt suada però, per desgràcia, avui és més vigent que mai.

Molt més aprop en el temps, a la divuitena trobada d'advocats sobre dret d'estrangeria i asil (ara farà tres anys), l'excel·lentíssim Rafael Fernández Valverde va expressar la seva sorpresa pel que ell anomenava "la revisió de conceptes administratius establerts". I és que des de la seva posició com a magistrat del Tribunal Suprem notava com algunes interpretacions que feia temps que la jurisprudència havia deixat fermament assentades en relació amb el dret administratiu, ara tornaven a estar en revisió al passar-les pel sedàs del dret d'estrangeria. Així, conceptes com la proporcionalitat de les sancions, la seva motivació o la nul·litat dels procediments, havien de ser reformulades.

Ja en aquella època, però molt més d'un temps ençà, alguns partits polítics han definit la seva política migratòria com a "mà dura amb la immigració" o també com a "tolerància zero amb la immigració". Una definició tant simplista com perillosa que ha portat a voler limitar, per exemple, l'accés dels immigrants al padró municipal i als drets socials que d'això es deriven.

Algunes persones els pot semblar molt just voler limitar l'accés dels estrangers al padró municipal o voler, per exemple, evitar un ús abusiu dels registres de parelles de fet. Però, tal i com la tronadora cita de Niemoller ens volia advertir, tard o d'hora i més d'hora que tard, aquestes limitacions també afectaran als ciutadans no estrangers.

Veiem-ho d'a prop. No fa massa temps, els mitjans de comunicació es van fer ressò de l'existència dels anomenats "pisos pastera". Molts d'aquests pisos consistien en una acumulació d'empadronaments (reals o ficticis) però no necessàriament de persones que hi habitessin. Efectivament, es tracta d'un frau i cal combatre'l però, a quin preu?. Avui en dia, alguns municipis catalans poden exigir que quan una persona (independentment de la seva nacionalitat) s'empadroni en el domicili d'una altra, sense que hi tingui cap relació legalment reconeguda, la realitat d'aquest empadronament hagi d'ésser comprovat per la Policia Local o altres agents de l'autoritat, no restant vigent l'empadronament fins que aquesta comprovació es realitzi. Per què ens entenguem: si una persona vol empadronar, per exemple, la seva parella de fet no registrada a casa seva, aquest empadronament pot quedar en suspens unes quantes setmanes fins que no passi l'agent corresponent a comprovar si efectivament la seva parella resideix allà. Aquesta "suspensió" pot tenir efectes alhora d'escolaritzar els fills, rebre ajudes i subvencions, etc.

Però encara n'hi ha més: el passat 23 de desembre, l'Ajuntament de Barcelona va decidir suspendre el seu registre de parelles de fet. Simplement, no agafen més sol·licituds. Molts altres ajuntaments, volen seguir ara les seves passes.

El rerefons d'aquests moviments, tot i les versions oficials, sembla tenir a veure amb l'increment de sol·licituds de parelles formades per espanyols/es i estrangers/es que aconseguíen així regularitzar la seva situació arran de la Sentència d'1 de juny de 2010 de la Sala Tercera del Tribunal Suprem (dictada entre d'altres, per cert, per l'excel·lentissim Rafael Fernandez Valverde). Novament, pot haver-hi qui pensi que la lluita contra la "immigració irregular", mereix aquest tipus de mesures però no només els estrangers s'uneixen en parelles de fet.

De fet, pot ser cert que la desaparició d'aquests registres limit la regularització fraudulenta d'estrangers. Però, sens dubte, també limitarà la regularització NO fraudulenta d'estrangers i la possibilitat d'accés a les pensions de viudetat tant d'espanyols com d'estrangers, quan es produeixi la defunció de la parella de fet. En aquest sentit, l'article 174 del RD Legislatiu de 20 de juny estableix que "tendrá asimismo derecho a la pensión de viudedad quien se encontrase unido al causante en el momento de su fallecimiento, formando una pareja de hecho" i que "La existencia de pareja de hecho se acreditará mediante certificación de la inscripción en alguno de los registros específicos existentes en las comunidades autónomas o ayuntamientos del lugar de residencia ".

També al món del dret administratiu sancionador pertanyen les Expulsions administratives i els Centres d'Internament d'Estrangers. Aquests darrers, tot i les encoratjadores notícies de darrera hora, encara sense una regulació específica ni digna. Privacions de llibertat, trasllats forçats... totes, mesures vàlides i acceptades per al dret administratiu sancionador actual. Estaríem disposats a acceptar-ho per a qualsevol sanció administrativa? On és el límit?.

Ara, més que mai, hauríem de tenir present la sentència de Niemoeller i reflexionar si, potser, estem disposats a acceptar que, un dia no massa llunyà, la mà dura ens pugui caure damunt nostre.

 

 

bull_1 bull_2 bull_3 hover background1 background2