English (UK)SpanishESFrenchfr-FR

S&N assessors

Participacions preferents
Dilluns, 04 Juny 2012 08:23
Ràtio:  / 0

Moltes persones es poden preguntar què són les participacions preferents. Per desgràcia, molts dels afectats ho han descobert de cop, quan han anat al banc a retirar uns fons que havien aconseguit estalviar amb temps i esforç i han descobert que aquells diners no estan disponibles.

Per tant, el primer entrebanc és el desconeixement: ni els mateixos afectats són conscients moltes vegades de que ho són. En la majoria de casos, estem parlant d’estalviadors que van acudir a la persona de confiança de la seva entitat bancaria cercant algun tipus de compte d’estalvi a termini. El que els hi va oferir semblava interessant: “una  mena de dipòsit” amb una alta rendibilitat, sense més explicacions. Al cap de poc, signaven un contracte de compra de participacions preferents.

Però, què són realment les participacions preferents?

Cal dir en primer lloc, que són un instrument financer complex i de risc molt elevat. Tècnicament, es poden definir com a valors emesos per una entitat però que, a diferència d’accions i altres valors similars, no concedeixen cap participació en el capital de l’entitat i, per tant, tampoc dret de vot. A més a més, tenen caràcter perpetu i no garanteixen la seva rendibilitat.

En altres paraules: en la majoria de casos, la persona afectada diposita una quantitat de diners sense que els pugui tornar a recuperar, rebent un tipus d’interès generalment variable i no garantit.

Sobre aquest darrer punt, el rendiment que ofereixen (o no) les participacions preferents, va lligat a que l’entitat que les emet tingui beneficis (o no). A ningú se li escapa doncs, que en l’actual situació econòmica les participacions preferents de qualsevol entitat bancària a més d’implicar un risc important sobre el capital dipositat, ofereixen un interès nul o molt baix.

Existeix alguna solució?

La primera solució, poc recomanable, es vendre les seves participacions preferents en un dels mercats secundaris. És, com diem, poc recomanable, perquè el més probable és que es venguin per un preu molt inferior al de compra.

D’altra banda, com hem dit abans, les participacions preferents són un negoci complex i de risc molt elevat. Això fa que la regulació d’aquest tipus de negoci entri dins del marc de la Directiva Europea sobre Mercats d’Instruments Financers. En concret, la Directiva exigeix que alhora d’adquirir aquest tipus d’instruments financers, l’entitat sotmeti al seu client a un test per determinar que coneix el que està comprant i només pot vendre aquest producte en cas afirmatiu.

En la majoria de casos, aquest test no es va dur a terme.

A més a més, com també hem dit, cal tenir en compte el caràcter perpetu de molts d’aquests negocis a més de la informació directament enganyosa oferta als afectats en alguns casos.

Si sumem tots aquests elements, podem arribar a la conclusió de que un bon grapat de contractes de compra de participacions preferents son nuls de ple dret, al haver actuat el client induït per engany o error.

Si l’entitat no admet la nul·litat del contracte, es pot recórrer judicialment. En cas d’èxit, el Jutge ordenarà que es retornin els diners a la persona afectada.

En qualsevol cas, també existeix la via extrajudicial. En aquest sentit, pot interposar una reclamació directament davant del Servei de Defensa del Client de la seva entitat bancària. En cas que aquest Servei no li ofereixi una solució en el termini de dos mesos, por interposar una reclamació davant de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

El meu cas es pot guanyar?

Per poder determinar la viabilitat d’una reclamació d’aquest tipus, cal estudiar-la cas per cas. En concret, cal examinar els coneixement financers del contractant, el tipus d’informació que es va donar, el redactat del contracte, etc.

És cert que actualment, no hi ha una línia jurisprudencial ferma en aquest sentit. No obstant, hi ha molts motius per l’esperança ja que en casos d’altres productes financers complexos com els anomenats SWAP, sí que comptem amb una abundant repertori de jurisprudència amb sentències en les que s’ha declarat la seva nul·litat pels mateixos motius.

A S&N assessors, podem estudiar el seu cas i analitzar la viabilitat d’una reclamació judicial exitosa.

 
Accidents de trànsit i reclamació
Dimecres, 08 Febrer 2012 09:53
Ràtio:  / 0

Puc reclamar una indemnització?

Si heu patit un accident de trànsit, és molt possible que tingueu dret a reclamar una indemnització. El Real Decret Legislatiu 8/2004, de 29 d'octubre, regula la responsabiltiat en els accidents de trànsit, així com les fórmules en que han d'ésser calculades les indemnitzacions. També estableix que les responsabilitats dels conductors han d'ésser assegurades amb una assegurança obligatòria, que respondrà dels danys patits. Si no existeix assegurança, respondrà el Consorcio de Compensación de Seguros, de manera que mai no ens quedarem sense indemnització, en el cas que hi tinguem dret.

Com es calcula la indemnització?

En cas de lesions la indemnització es calcula, en primer lloc, en funció dels dies de recuperació o estabilització de les lesions. En concret, s'estableix una indemnització per dia de recuperació en funció de la gravetat. En segon lloc, una vegada superada la fase d'estabilització, s'indemnitzen les seqüeles d'acord amb el barem que estableix la pròpia llei. També es poden aplicar factors de correcció depenent de la gravetat de les lesions o dels ingressos deixats de percebre. Les indemnitzacions per defunció es calculen d'acord amb la Taula I que s'actualitza anualment.

Quan costa la reclamació?

Es possible que, si disposem d'assegurançes de vehicles, de la llar o personals, la mateixa asseguradora ens garanteixi una defensa jurídica. Moltes asseguradores, a més a més, permeten que la reclamació es pugui encarregar a un professional independent, assumint l'asseguradora una part o la totalitat dels honoraris d'advocat i procurador. Per tant, caldrà analitzar amb deteniment les pòlisses que tinguem subscrites.

Quan temps tinc per reclamar?

Hi ha diversos terminis de prescripció en funció del procediment escollit per reclamar i el tipus d'accident. Cal consultar-ho amb un advocat especialitzat. Els terminis oscil·len entre els sis mesos i els tres anys.

Vull més informació.

No dubteu a contactar-nos

 
Mà dura amb els estrangers?
Dimarts, 07 Febrer 2012 12:47
Ràtio:  / 0

Matin Niemoeller (i no pas Bertol Brecht) és el verdader autor d'aquell proverbi que començava recordant "Primer vingueren a buscar els comunistes, i jo no vaig parlar perquè no era comunista..." i que acabava lamentant "després vingueren a buscar-me a mi.... però llavors ja no quedava ningú que parlés per mi". Aquesta cita ha sigut emprada motles vegades des de llavors i pot semblar molt suada però, per desgràcia, avui és més vigent que mai.

Molt més aprop en el temps, a la divuitena trobada d'advocats sobre dret d'estrangeria i asil (ara farà tres anys), l'excel·lentíssim Rafael Fernández Valverde va expressar la seva sorpresa pel que ell anomenava "la revisió de conceptes administratius establerts". I és que des de la seva posició com a magistrat del Tribunal Suprem notava com algunes interpretacions que feia temps que la jurisprudència havia deixat fermament assentades en relació amb el dret administratiu, ara tornaven a estar en revisió al passar-les pel sedàs del dret d'estrangeria. Així, conceptes com la proporcionalitat de les sancions, la seva motivació o la nul·litat dels procediments, havien de ser reformulades.

Ja en aquella època, però molt més d'un temps ençà, alguns partits polítics han definit la seva política migratòria com a "mà dura amb la immigració" o també com a "tolerància zero amb la immigració". Una definició tant simplista com perillosa que ha portat a voler limitar, per exemple, l'accés dels immigrants al padró municipal i als drets socials que d'això es deriven.

Algunes persones els pot semblar molt just voler limitar l'accés dels estrangers al padró municipal o voler, per exemple, evitar un ús abusiu dels registres de parelles de fet. Però, tal i com la tronadora cita de Niemoller ens volia advertir, tard o d'hora i més d'hora que tard, aquestes limitacions també afectaran als ciutadans no estrangers.

Veiem-ho d'a prop. No fa massa temps, els mitjans de comunicació es van fer ressò de l'existència dels anomenats "pisos pastera". Molts d'aquests pisos consistien en una acumulació d'empadronaments (reals o ficticis) però no necessàriament de persones que hi habitessin. Efectivament, es tracta d'un frau i cal combatre'l però, a quin preu?. Avui en dia, alguns municipis catalans poden exigir que quan una persona (independentment de la seva nacionalitat) s'empadroni en el domicili d'una altra, sense que hi tingui cap relació legalment reconeguda, la realitat d'aquest empadronament hagi d'ésser comprovat per la Policia Local o altres agents de l'autoritat, no restant vigent l'empadronament fins que aquesta comprovació es realitzi. Per què ens entenguem: si una persona vol empadronar, per exemple, la seva parella de fet no registrada a casa seva, aquest empadronament pot quedar en suspens unes quantes setmanes fins que no passi l'agent corresponent a comprovar si efectivament la seva parella resideix allà. Aquesta "suspensió" pot tenir efectes alhora d'escolaritzar els fills, rebre ajudes i subvencions, etc.

Però encara n'hi ha més: el passat 23 de desembre, l'Ajuntament de Barcelona va decidir suspendre el seu registre de parelles de fet. Simplement, no agafen més sol·licituds. Molts altres ajuntaments, volen seguir ara les seves passes.

El rerefons d'aquests moviments, tot i les versions oficials, sembla tenir a veure amb l'increment de sol·licituds de parelles formades per espanyols/es i estrangers/es que aconseguíen així regularitzar la seva situació arran de la Sentència d'1 de juny de 2010 de la Sala Tercera del Tribunal Suprem (dictada entre d'altres, per cert, per l'excel·lentissim Rafael Fernandez Valverde). Novament, pot haver-hi qui pensi que la lluita contra la "immigració irregular", mereix aquest tipus de mesures però no només els estrangers s'uneixen en parelles de fet.

De fet, pot ser cert que la desaparició d'aquests registres limit la regularització fraudulenta d'estrangers. Però, sens dubte, també limitarà la regularització NO fraudulenta d'estrangers i la possibilitat d'accés a les pensions de viudetat tant d'espanyols com d'estrangers, quan es produeixi la defunció de la parella de fet. En aquest sentit, l'article 174 del RD Legislatiu de 20 de juny estableix que "tendrá asimismo derecho a la pensión de viudedad quien se encontrase unido al causante en el momento de su fallecimiento, formando una pareja de hecho" i que "La existencia de pareja de hecho se acreditará mediante certificación de la inscripción en alguno de los registros específicos existentes en las comunidades autónomas o ayuntamientos del lugar de residencia ".

També al món del dret administratiu sancionador pertanyen les Expulsions administratives i els Centres d'Internament d'Estrangers. Aquests darrers, tot i les encoratjadores notícies de darrera hora, encara sense una regulació específica ni digna. Privacions de llibertat, trasllats forçats... totes, mesures vàlides i acceptades per al dret administratiu sancionador actual. Estaríem disposats a acceptar-ho per a qualsevol sanció administrativa? On és el límit?.

Ara, més que mai, hauríem de tenir present la sentència de Niemoeller i reflexionar si, potser, estem disposats a acceptar que, un dia no massa llunyà, la mà dura ens pugui caure damunt nostre.

 

Subcategories

Pàgina 2 de 3

 

 

bull_1 bull_2 bull_3 hover background1 background2